diumenge, 9 de desembre de 2012

JARDINERIA DE BESLLUMS


      Sempre caic davall la seducció de la bellesa d'una flor i de la rosa particularment. Icona omnipresent a la meua vida i obra.

      “Jardineria de besllums” rescata entre clars i foscors una mostra de la flora que  ha esclatat, arrelada  entre els sentiments, als meus darrers projectes creatius. La bellesa, representada sovint per flors, ara apareix colorejada per la nostàlgia, ara tímidament albirada com un anhel o tacada pel dolor...        

Diferents formats, tècniques i materials conviuen en aquesta exposició; gravats, monotips i collages i la necessitat continua d'experimentació formal.

Un fetitxe d'adolescència  el llibre, “Viatges i Flors” de Mercè Rodoreda, perdut entre els prestatges de casa, avui ha retornat a la memòria en ficar-me a escriure.

       Rodoreda carrega de simbolisme les seues preciosistes descripcions. A les obres que aneu a contemplar (flors negres, tenyides pel dolor, blaves de nostàlgica, de paper con si es tractarà d'artificis construïts davant d'altres mancances...) el valor simbòlic de formes, colors i materials es un dels registres utilitzat. 

       Viatges i flors, són passions que  perduren. Me fascina la contemplació d'una flor, també  viatjar i descobrir altres mons. La creació artística per a mi és sinònim de viatge, en el sentit de construcció de nous paisatges i indrets on retrobar-me.  Però, que difícil atrapar al paper la bellesa d'una flor!


“La flor vergonya:

Mentre els pètals es separen de la poncella per fer-se flor, ella se’ls espolsa. No vol ésser flor. No vol que la retratin.”  
                                                           Mercè Rodoreda.

     Aquesta mostra és un càntic a aquest impossible però també  pròleg del projecte que em té segrestat actualment “L’hivernacle del desig” (un trànsit pels espais on tenir cura dels afectes, les emocions i el plaer) però aquest no podrà florir abans de primavera.

                               Bètera,desembre.2012/gener.2013                                                  

                                         Ignasi Chilet i Torres                                                                 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada