Projecte "Present(e)s" 2012

“Present(e)s” és un projecte expositiu emmarcat dintre de les Arts Plàstiques sobre el grapat d’emocions que les absències eternes desencadenen a aquells que resten, de com el món aleshores es bada i fugir de la realitat és una vana il·lusió.

No hi ha res de més real que la mort.

“Un cadàver és carn llançada a perdre”

            “L’Ulisses”   James Joyce

No hi ha més dol que la mort del propi desig.

“Empèdocles: Estar sol i sense déus, és la mort...”

             “Empèdocles”  Hölderlin

L’única arma que ens resta contra la mort és mantindre el record, negar se a l’oblit, identificar empentes al nostre món i llavors deixar  constància.

“Després passaran anys i esdevindràs translúcida

i a través teu estimaré el futur

potser sense pensar-te ni sentir-te.

Arribaràs a ser una part tan íntima

de mi mateix que al capdavall la mort

se t’endurà de nou quan se m’endugui.”

                   “Després” Llibre d’absències  Miquel Martí i Pol 


Vídeo creat a partir del llibre d'autor "Adéu mare" del qual s'ha fet una edició limitada i signada, 100 exemplars, presentats en carpeta artesanal amb gravat original en la portada. 

Present(e)s - ADÉU MARE from Jordi Valls on Vimeo.

Musique d’ameublement négligés

(llegir acompanyat per les Gymnopédies 2 i 3 d’Erik Satie)

Sotsobre

sol, amb lent cabal

saturat de tristors, fart de no voler

ser trist,

buit darrere buit

marque el tempo

captiu

cíclica melangia on el no

no, no, no, no

nota obstinada

diu no

no hi ha lloc per a la resignació.

M’has deixat orfe

fins que m’incorpore al no-res.

Puc simular-te entre les teues coses abandonades

somnie parlar amb tu

endevinar paraules i pensaments als silenciosos racons d’on habitaves

fer-hi tots els homenatges que sé

però,

en manques i no soc capaç d’imaginar substituts.

El no somriure satisfet que em reafirmava

la no complicitat muda

la no mirada que cala

les no paraules encertades, sense necessitat de dir

i sobretot

el no incondicional amor, nodriment

desolen el jardí.

Dur estiueig té la malva-rosa

ha perdut l’esma.

A poqueta nit el gesmiler groguissó

exhala desconsol.

Agosta l’alfàbega

l’assidu ponent.

La desganada rosa

ja no vist ses pètals.

S’ha semat l’herba sana

minso d’aigua ve l’estiu.

Semble trist Satie vora un foc

que no dona escalfor a la solitud.

                                                          Ignasi Chilet

ITINERARI DE PRESENT(e)S 

Indret 1.  “Retrats”

3 retrats de Mª de la Presentació Torres i Martí. Desig de fixar la imatge i lluitar contra l’oblit. Pintura i estampació, tècnica mixta.

Indret 2.  “Gravada al cor”

               

El tatuatge com a forma d’inscriure al cos l’afecte, el deute. En aquest cas realitzat a l’òrgan icona de l’amor, “el cor”. Dues coses preferides de ma mare: flors “l’alegria de la casa” i figues, i a més el seu monograma.

Escapularis i penons, objectes molt presents en les dones de la família.

Indret 3.  “Làpides per enterrar un estiu penós”

Cinc làpides on soterrar les flors mortes al pati de casa el darrer estiu. La presència anunciada de la mort comença a fer els seus estralls al mon familiar. Intent de tancar un cicle dolorós, posar-li fi, arribar al descans.

  

Indret 4.  “Parlen de tu les teus coses abandonades”

S’evoca a la persona absent a través de les seus coses abandonades i que ara parlen per ella.

Indret 5.  “Adéu mare”

A partir de llibre d’autor “Adéu mare”, amb dibuixos i textos realitzats els darrers mesos de vida de Mª de la Presentació Torres i Martí.

Indret 6.  “Fer companyia als pinets”

Expressió utilitzada localment per fer referència al fet d’estar al cementeri. Desolació.

Indret 7.  “La iaia”        

Instal·lació homenatge a  Mª de la Presentació Martí i Alfonso amb la utilització d’un imaginari religiós present a la nostra llar, “les beneiteres” dipositaries de l’aigua beneïda (generalment als dormitoris) i que en aquesta família, como no podien ser d’un altra manera, eren de tela i estaven brodades.

 Indret 8.  “Imatges indelebles”

               

Facilitar a la memòria el record del temps passat, no oblidar, i   atrapar gestos, atributs i gustos.

Indret 9.       D’esborradís temps.

El temps esborra i es difícil recordar les imatges reals.

Indret 10.  “La suite de les brodadores” i “Paraules heretades”

               

Sentir el plaer de fer una obra conjunta amb les persones absents, utilitzant com a fons els vells papers de seda dibuixats per a brodar de la iaia i la tia Paquita i la lletra autògrafa d’unes cartes d’acomiadament que la iaia va escriure essent molt velleta en pressentir prop la seu mort.

Indret 11.  “Mig dol”

Al poble fa uns quants any, quan la gent vestia de dol, passat un temps es ficava de migdol, estampats discrets en blanc i negre, després venia l’ “Alivio” blau marí i moradets.

Indret 12. “Draps de cuina i davantals estesos”

               

Una de les peces de roba, denominador comú a les dones de la família, el davantal, sempre present del bancalet cap a dins. Partint d’aquest objecte fetitxe, estampació del monograma P i recreació de la roba estesa, una de les activitats domèstiques més vistoses.

Indret 11.“El final d’una nissaga”

               

Antídot ineficaç contra el dolor.

Audiovisual sobre el llibre d’autor “Adéu mare”, amb banda sonora constituïda per una composició incidental a partir de les “Gymnopédies 2 i 3” d’Erik Satie, i el so del repuntar de les màquines de cosir