“Present(e)s” és un projecte expositiu emmarcat dintre de les Arts Plàstiques sobre el grapat d’emocions que les absències eternes desencadenen a aquells que resten, de com el món aleshores es bada i fugir de la realitat és una vana il·lusió.
No hi ha res de més real que la mort.
“Un cadàver és carn llançada a perdre”
“L’Ulisses” James Joyce
No hi ha més dol que la mort del propi desig.
“Empèdocles: Estar sol i sense déus, és la mort...”
“Empèdocles” Hölderlin
L’única arma que ens resta contra la mort és mantindre el record, negar se a l’oblit, identificar empentes al nostre món i llavors deixar constància.
“Després passaran anys i esdevindràs translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix que al capdavall la mort
se t’endurà de nou quan se m’endugui.”
“Després” Llibre d’absències Miquel Martí i Pol
Vídeo creat a partir del llibre d'autor "Adéu mare" del qual s'ha fet una edició limitada i signada, 100 exemplars, presentats en carpeta artesanal amb gravat original en la portada.
Vídeo creat a partir del llibre d'autor "Adéu mare" del qual s'ha fet una edició limitada i signada, 100 exemplars, presentats en carpeta artesanal amb gravat original en la portada.
Present(e)s - ADÉU MARE from Jordi Valls on Vimeo.
Musique d’ameublement négligés
(llegir acompanyat per les Gymnopédies 2 i 3 d’Erik Satie)
Sotsobre
sol, amb lent cabal
saturat de tristors, fart de no voler
ser trist,
buit darrere buit
marque el tempo
captiu
cíclica melangia on el no
no, no, no, no
nota obstinada
diu no
no hi ha lloc per a la resignació.
M’has deixat orfe
fins que m’incorpore al no-res.
Puc simular-te entre les teues coses abandonades
somnie parlar amb tu
endevinar paraules i pensaments als silenciosos racons d’on habitaves
fer-hi tots els homenatges que sé
però,
en manques i no soc capaç d’imaginar substituts.
El no somriure satisfet que em reafirmava
la no complicitat muda
la no mirada que cala
les no paraules encertades, sense necessitat de dir
i sobretot
el no incondicional amor, nodriment
desolen el jardí.
Dur estiueig té la malva-rosa
ha perdut l’esma.
A poqueta nit el gesmiler groguissó
exhala desconsol.
Agosta l’alfàbega
l’assidu ponent.
La desganada rosa
ja no vist ses pètals.
S’ha semat l’herba sana
minso d’aigua ve l’estiu.
Semble trist Satie vora un foc
que no dona escalfor a la solitud.
Ignasi Chilet
Ignasi Chilet
ITINERARI DE PRESENT(e)S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada